Qui ho ha dit que haig de comprendre
les coses, diu el poeta.
Les coses passen perquè passen,
i l’amor també, igual que elles.
Per què esbrinar principi i fi?
Cal resseguir sens treva algun camí,
no ens podem aturar al mig d’un bosc
i que vingui la nit a acompanyar-nos.
la lluna volta, minva, creix
i es fa rodona.
L’estiu que mor prepara un altre
estiu.
El tren que marxa nord enllà
retorna sempre al punt de la
partença.
Neixen les flors i l’endemà fineixen,
tornen a néixer perquè és bo que els
[cicles s’acompleixin.
I és bo que res sigui sempre igual
però que torni allò que és bo.
Jo em reconec en el bé i en el mal,
perquè tothom és així: igual, divers;
[astut, ingenu;
covard, ardit; petit i gran; savi, ignorant;
tendre i esquerp; bo i dolent.
Jo em reconec en cada petja humana.
-Quima
Jaume- del
poemari Pels
camins remorosos de la mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada