Ara que ja de tanta cosa
torno...
No em pregunteu, que no
sabria dir-vos
per quina brida m’he
sentit lligada.
El cor encara vol tornar
a gronxar-se
desbocat a les barques
de la fira;
i dic que sí, que en mi
tot clama d’esma
cap aquella petita
esbojarrada.
... I ja no sóc sinó una
dona absorta,
amb la veu i amb el
riure que s’aturen.
-Clementina Arderiu-
És
a dir (1959)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada