Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

Ara



Ara que ja de tanta cosa torno...

No em pregunteu, que no sabria dir-vos

per quina brida m’he sentit lligada.

El cor encara vol tornar a gronxar-se

desbocat a les barques de la fira;

i dic que sí, que en mi tot clama d’esma

cap aquella petita esbojarrada.

... I ja no sóc sinó una dona absorta,

amb la veu i amb el riure que s’aturen.


-Clementina Arderiu-
És a dir (1959)