Ara

Ara que ja de tanta cosa torno...

No em pregunteu, que no sabria dir-vos

per quina brida m’he sentit lligada.

El cor encara vol tornar a gronxar-se

desbocat a les barques de la fira;

i dic que sí, que en mi tot clama d’esma

cap aquella petita esbojarrada.

... I ja no sóc sinó una dona absorta,

amb la veu i amb el riure que s’aturen.

-Clementina Arderiu-

És a dir (1959)