ALGUN DIA
›
Qui ha possat portes al camp? Qui vol xuclar-nos la vida? Per què mirem des de la finestra? Quanta por ens produeix tanta por? A qui haure...
CREADORES
›
Elles tenien mans i cors i ulls i ments, però tenien també cos de dona i deien que la seua carn no era fèrtil per a l’art, que sols donarien...
TIBI TERRA LEVIS
›
Mentre el teu cos s´està desfent a la solitud del taüt, voltat per altres solituds, ens desarmen la sanitat, s´espatlla l´educació. Els pol...
CAMBRA INTERIOR
›
What we see is what we think. Wallace STEVENS Es pot fer de la cambra un món i del jardí una selva. Perse...
PATI D´HIVERN 2018
›
deja pasar el tiempo fluido de lo móvil. ANTONIO CABRERA Un any. Un any passa de pressa . Tan lent com es completa el cicle d´una espiga. Pr...
LOS POBRES, YA SE SABE...
›
Fui a comprarle a un pobre patatas y lentejas. Los pobres, ya se sabe, con poco se alimentan. Entré al supermercado, él se quedó en la puert...
EL MEU PATIMENT
›
El meu patiment m´és útil. Em dona dret a escriure sobre el patiment dels altres. El meu patiment és el llapis amb què escric. -Anna Swirsz...
GLOBOS
›
Desde Navidad viven con nosotros, estos animales-almas ovalados, que cándidos y claros, ocupan la mitad del espacio, moviéndose y frotándose...
Amigo íntimo
›
Y, con todo, ya veis, no tengo miedo. Lo tuve, sí, lo tuve cuando era la luna un círculo de luz helada, el agua una llamada irresistible, l...
XXIV
›
Jo sóc aquesta dona que mira sense veure el perfil de les coses amb un posat absent, que matineja o vetlla, escapant-se del jeure perquè el ...
›
Inici
Visualitza la versió per a web