De major
vull ser
aquella
xiqueta trapella
que jugava
al carrer a la tella
a l’apit
amagar
berenar a
les mans
per sostre
el cel
trepitjant
bassals
botant
núvols
genolls
pelats
roig
mercromina
pel terme
amb bicicleta
imaginació
inabastable
ànima
impol.luta
somriure
fàcil
llàgrima
sincera
escurant
sense saber-ho
l'efímera
infantesa.
De major
vull ser
aquella
xiqueta
de qui tant
vaig aprendre
i encara
m'espera.
-Xelo
Llopis-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada