Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.


Honrar la vida fugida
dels nostres estimats i estimades
no és omplir de flors un cementeri.


Honrar la vida dels que vam estimar
i continuarem estimant,
és, cantussejar de tant en tant la seua cançó,
redescobrir la seua petjada al camí,
escoltar la seua paraula en el vent,
tornar a assaborir a distància
aquells moments, els bons i els pitjors,
rescatant la seua olor, el seu somriure,
reconquerint les seues llàgrimes
retrobant la seua millor besada.


Honrar la vida, que s'ha anat,
és seguir honrant eixa vida
la que ens acompanya sempre.


Honrem la vida.

-Imma Máñez-