Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.







I vindrà un dia
vestida de negre setí
per a donar-te a probar
el tast més amarg, i amb llàgrimes de sofre
veuràs rodolar els còdols,
els versos perduts,
la clau que obri tots els panys,
-sí, aquella, ja saps,
la d´Estellés-
i allà, al lindar del camí,
on ja no és posible el retorn,
veuràs que l´esquinçat vel
de les hores vençudes
s´enfilagarsa sense remei,
i clouràs els ulls,
i discretament cridaràs
La dolça calma que encercla
El glop més blau.

Joana Navarro

De “l´espiral del crit”
Babilonia Edicions. 2014. Plecs de la Paraula 02