Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

La nostra rebel.lió

Torcar la pols sembla monòton,
i el drap –amunt i avall- és groc
com tot el cansament que ens vessa.

Torcar la pols –diuen algunes-
és esborrar el pas del temps
que cau sobre totes les coses
i s´esmicola a poc a poc.

Torcar la pols cada matí
és el cilici que portem
sobre la carn, i ens dol vivíssim
i mol aspre. I jo per consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podría ésser el ferm
motiu de la nostra rebel.lió.

-Carmelina Sánchez Cutillas-

Conjugació en primera persona (1969)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada