No em penedisc
d'haver estimat
amb el cor obert i
l'ànima nua,
amb la ingenuïtat a
frec de pell,
ni de mostrar les
cartes
ni de no apaivagar
l'evidència
ni del risc d'anar
contracorrent
ni dels somriures
que m'han arrencat
ni de les llàgrimes
que m'han mullat.
No em penedisc
de les hores
hostatjat als pensaments
ni d'abraçar somnis
ni de sembrar
primaveres a la tardor
ni del plaer
d'haver-me perdut pel teu cos
ni del gaudi per
veure't
ni de l'angoixa de
perdre't.
No em penedisc
d’haver-te viscut
ni d'haver-te estimat
ni de estimar-te
encara.
-Xelo Llopis- "Guardam el secret". Ed. Germania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada