No sé si sóc poeta.
Sóc pensadora de trens,
de carrers,
de silencis dins del
cotxe,
de moments avorrits
al treball,
d´afanys al llit.
No sé si sóc poeta.
Sé que tinc un pes al
pit
i cal que ho conte,
un pes en aquestes
cames boges,
un pes de portar
aquesta motxila a l´esquena, que és la vida,
i cal que ho conte.
No sé si sóc poeta.
Sé que m´agraden com
sonen les paraules,
ajuntar-les
i jugar.
i pensar que fas olor
a una mescla de nenuco i suor infantil.
I que no desitge cap
altre perfum millor
per a la meua vida.
No sé si sóc poeta,
només sé, que si ho
fóra,
tu series el meu
millor poema.
- Lola Camps-
"Mare in itinere". Ed. Babilonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada