Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

Nua

Les pupil·les em bateguen
amb el sol als ulls.
Sóc l’emoció de miratges
entre un cel de peixos i un cel d’aire.
Em veig minúscula
com una partícula de llum
centellejant en la sorra.
El vent m’arrossega els sentiments.
L’alliberament de les llàgrimes,
que em corren per la sang
endins, ben endins…
Seca i muda, reclame l’aigua.
Em trobe  cicatrius de núvols,
un camí abrupte d’encimbellades urpes.
Les pupil·les em bateguen
i em fa temor el sol.
Sóc un record esvalotat,
em veig perduda
entre multitud d’ulls.
L’estima és el desig, l’esperança…
Llum que prové de la llum
en el navegar dels braços.

-      Carme Arnau i Orts -

[Itinerari de tendresa. Premi Ibn Hazm Ciutat de Xàtiva 2009]