Les pupil·les em bateguen
amb el sol als ulls.
Sóc l’emoció de miratges
entre un cel de peixos i un cel d’aire.
Em veig minúscula
com una partícula de llum
centellejant en la sorra.
El vent m’arrossega els sentiments.
L’alliberament de les llàgrimes,
que em corren per la sang
endins, ben endins…
Seca i muda, reclame l’aigua.
Em trobe
cicatrius de núvols,
un camí abrupte d’encimbellades urpes.
Les pupil·les em bateguen
i em fa temor el sol.
Sóc un record esvalotat,
em veig perduda
entre multitud d’ulls.
L’estima és el desig, l’esperança…
Llum que prové de la llum
en el navegar dels braços.
-
Carme Arnau i
Orts -
[Itinerari de tendresa. Premi Ibn Hazm Ciutat de
Xàtiva 2009]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada