Tardor

Aquest desmai de roses amb la posta

damunt la sorra fina del jardí.

Aquest llanguir callat que té la brosta

al bes enfredorit de l´aire fi.

Aquestes melodies apagades

de les fulles caient en el repòs,

com de llac adormit, en resignades

notes opaques d´un dolor reclòs.

Són veus d´un mateix cant…. Oh melangia

tan tendrament subtil de la tardor

que em poses un nou encís dins de la via

i fas més amorós el meu dolor!..........

-Rosa Leveroni-