Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

Dits


Els dits, els teus dits, els dits...
Tot en la cambra reclama
el tacte d’aqueixos dits.
L’amor va cremant el ciri
encès mentre fa eriçar
la pell al pas dels teus dits.
Dits prims, dits llargs, diligents,
sovint riallers, sempre suaus,
tendres, de vegades blaus.
Dits, només dits, els teus dits,
dits atrevits, valents, vius
que s’aventuren gaudint
cap a noves coneixences.
Dits que només es detenen
per fruir l’èxtasi final.
Dits juganers, decidits,
que es precipiten impúdics
per les corbes del paisatge
de llençols i llit audaç.

Begoña Chorques Fuster
Olor de poma verda. Ed. Neopàtria, 2016