Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

Està clar

Al cap i a la fi
qui ets tu?

La qui mentre estén la roba
mira al cel per si ix la lluna

la que compra i cuina

la que riu

la que remuga

qui entre dèries i desitjos
planxa la roba

la que amb el primer café
cavil·la esperances

la que no para en torreta
i no va enlloc

la néta d’un afusellat

la filla d’un llaurador

la que ha parit dos fills
i té deliri
per les tres nebodes

la que llig abraçant somnis
i escriu per a vèncer l’oblit.

-Xelo Llopis-

Pell Endins. Ed. Neopàtria. 2016





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada