Renta’t la cara cada dia
amb aigua de realitat
la dolça
la crua
la teua
abilla’t de tu mateix
dóna-li la volta a la tristesa
soterra el dolor ben fondo
allà on puga créixer l’herba
que la vida va així
com una balança imprecisa
un rellotge que no s’atura
i si la corda no es trenca
encara
queda molt per viure.
-Xelo Llopis-
Pell Endins. Ed. Neopàtria. 2016
Foto: Chema Madoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada