Vora la dona jeu el seu home.
La dona té por
que de nou la mati.
- De debó que no em mataràs mai més?
- pregunta la dona.
- No et mataré- diu
l'home.
Però ella té por
que de nou la mati.
Així, doncs, corre cap a la finestra i salta al carrer.
I ja s´ha salvat:
jeu a l´empedrat.
Ara ell no la matarà mai més.
I ja s´ha salvat:
jeu a l´empedrat.
Ara ell no la matarà mai més.
"El llapis amb què escric"
Traducció de Josep Antoni Ysern Lagarda.
Ed. 96. Uned. 2019
______________________________________________________
Al lado de la mujer
está acostado su marido.
La mujer tiene miedo
de que él vuelva a matarla.
¿No vas a volver a matarme?
pregunta la mujer.
No te voy a matar, dice el hombre.
Pero ella tiene miedo
de que él vuelva a matarla.
Entonces corre a la ventana y
salta.
Y ya está a salvo
de bruces sobre el pavimento.
Él ya no volverá a matarla.
_______________________________________________
_______________________________________________
Ona się boi
Koło
kobiety leży jej mężczyzna.
Kobieta
boi się,
że
on ją znowu zabije.
-
Czy mnie już więcej nie zabijesz? -
pyta
kobieta.
-
Nie zabiję - mówi mężczyzna.
Ale
ona boi się,
że
on ją znowu zabije.
Więc
podbiega do okna i skacze na bruk.
I
już jest ocalona
leżąc
na bruku.
Już
on jej więcej nie zabije.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada