Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

Ella té por



Vora la dona jeu el seu home.
La dona té por
que de nou la mati.

- De debó que no em mataràs mai més?
- pregunta la dona.
- No et mataré- diu l'home.

Però ella té por
que de nou la mati.

Així, doncs, corre cap a la finestra i salta al carrer.
I ja s´ha salvat:
jeu a l´empedrat.
Ara ell no la matarà mai més.


-Anna Świrszczyńska-

"El llapis amb què escric"
Traducció de Josep Antoni Ysern Lagarda.
Ed. 96. Uned. 2019
                        




______________________________________________________

Al lado de la mujer
está acostado su marido.
La mujer tiene miedo
de que él vuelva a matarla.

¿No vas a volver a matarme?
pregunta la mujer.
No te voy a matar, dice el hombre.

Pero ella tiene miedo
de que él vuelva a matarla.
Entonces corre a la ventana y salta.

Y ya está a salvo
de bruces sobre el pavimento.
Él ya no volverá a matarla.

_______________________________________________
Ona się boi

Koło kobiety leży jej mężczyzna.
Kobieta boi się,
że on ją znowu zabije.
- Czy mnie już więcej nie zabijesz? -
pyta kobieta.
- Nie zabiję - mówi mężczyzna.
Ale ona boi się,
że on ją znowu zabije.
Więc podbiega do okna i skacze na bruk.
I już jest ocalona
leżąc na bruku.

Już on jej więcej nie zabije.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada