Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

L'alegria d'estar sola



M'envoltaré de silenci

i floriran en mi veus.

Em tancaré

i hi haurà més lloc en mi.

Com els pits lliures de cosset

se m'airejaran les meues idees i les alienes.

Naixeré sota la meua pròpia mirada

esclataré en mi com una ramificació.

M'allunyaré de

tot i tot entrarà en mi.

Veuré l'existència i el seu relleu

i l'ombra que llança

aqueix relleu.

Veuré cada veritat,

com recentment llavada.

La solitud em donarà a mi mateixa

i al món.


-Anna Swir-


De: “Toda mujer” – 1972


La traducció la he ralitzat de la que va fer, a l´espanyol, Bárbara Gil.



Foto: Kasia Deswinska

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada