Foto: Chema Madoz
Avui també amb un
lluquet
encenc la llenya de
la llar,
pose la malta al foc,
llesque el pa,
pense una mica en els
captaires...
I pas a pas van
acostant-se
els fets petits de
cada dia
tocats per l'ala de
la pena.
La roda de la sènia.
El banc del rem.
Pensaments i
pensaments
adolorits, que van i
tornen
adesiara sense
trellat;
tornen i van massa
insistents.
Ai, però açò és tan
habitual...
tan conegut..., és
–si voleu–
tan mansuet..., que
gairebé
no em resta el trist
recurs del plany."
- -Carmelina
Sánchez Cutillas-
”
Llibre d'amic e amada”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada