I és a la nit quan
puc desprendre’m
de la feixuga
cuirassa
que he de portar de
dia.
I és a la nit quan
arriba el màgic
moment
de posar-me
un vestit lleuger i
vaporós,
que el vent enlairarà
de la pell
on els raigs de lluna
plena
llampurnegen
mirallets
per guarir les
urpades
d’una ànima adolorida
que estima els somnis
somriure
i no vol deixar de
viure.
-Xelo Llopis-
"Pell Endins". Ed. Neopàtria. 2016
Imatge: Kasia Derswinska
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada