paraules de dona: TAQUES

TAQUES

Les taques de tinta se´n van amb llet,

les de vi, amb lleixiu,

les de greix, amb benzina,

les de fang i foc, es trauen amb cendra.

Algunes taques d´amor

(des)amor

tan sols les trau el temps.

Les taques més encrostades se´n van

amb amonìac.

La culpa, amb l´exacta dosi de perdó.

La sang, però, només es lleva

Amb l´aigua més clara.

-IMMA LOPEZ PAVÍA-

Del seu poemari " TEX-URES"

Guanyador del XXXVII Premi de Poesia

“25 d´abril” de la Vila de Benissa 2017.

Viena Edicions. 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Militant i i partisana de la vida, vaig nàixer a Xàtiva, la meua estimada, a casa, dos mesos abans d´hora (dissident fins per a nàixer), el día 13/02/1964, a una época en que les dones feien la bugada en el llavador (ma mare anava al de la Bassa) i se l´emportaven a estendre en un llibrell de ferro que, també, utilitzaven per a dutxar-nos als xiquets i quines imatges formen part de l´ideari col.lectiu de varies generacions xativines. Sóc una dona que construeix el seu dia a dia a força de treball i estima i que sempre troba temps per a jugar amb la seua xiqueta interior. Una agitadora social i cultural que creu, per sobre de tot, en el poder de la gent per a millorar i canviar el món, que està convençuda que només la tendresa ens salvarà. La dona que sap que la revolució serà cultural, feminista, antijeràrquica i comuna o no será. La que treballa, en el món jurídic, per a sobreviure mentre s'alimenta d'art, literatura, emocions,…. La que sent una passió inabastable pel teatre, la ionqui de la poesía, l´escribidora (no escriptora), l´actriu, rapsoda….. que posa tots i cadascú dels seus sentits en el que fa. La que cerca somnis i utopies, l´aprenenta de tot i mestra de res fins l´ultim alé.