Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

TAQUES


 Les taques de tinta se´n van amb llet,

les de vi, amb lleixiu,
les de greix, amb benzina,
les de fang i foc, es trauen amb cendra.

Algunes taques d´amor
                                                  (des)amor
tan sols les trau el temps.
Les taques més encrostades se´n van
                                                   amb amonìac.

La culpa, amb l´exacta dosi de perdó.

La sang, però, només es lleva
                                                     Amb l´aigua més clara.


-IMMA LOPEZ PAVÍA-


Del seu poemari  " TEX-URES"
Guanyador del XXXVII Premi de Poesia
“25 d´abril” de la Vila de Benissa 2017.
     Viena Edicions. 2018




Cap comentari:

Publica un comentari