Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

ABSÈNCIES



No era amor la mà

que t'ensenyava a caminar.

No era la tendresa la cullera

que t'ensenyava el camí de la boca.

Deien:

Aquesta nena ens pertany

tenim tan poques coses!

No era amor la veu

que et va ensenyar l'abecedari.

Vares aprendre a llegir

amb sang als genolls.

Deien:

Com els arbres novells perquè no es vincli

li posarem estaques.

No era amor la paraula

que t'obligava a anar ben dreta.

No era tendresa la paraula

que t'obligava a anar amb el cap sempre alt.

Deien:

De la joventut

en treurem benefici.

-ANTÒNIA VICENS-

"Lovely". Ed.Moll.2009. Palma



Cap comentari:

Publica un comentari