No era amor la mà
que t'ensenyava a caminar.
No era la tendresa la cullera
que t'ensenyava el camí de la boca.
Deien:
Aquesta nena ens pertany
tenim tan poques coses!
No era amor la veu
que et va ensenyar l'abecedari.
Vares aprendre a llegir
amb sang als genolls.
Deien:
Com els arbres novells perquè no es vincli
li posarem estaques.
No era amor la paraula
que t'obligava a anar ben dreta.
No era tendresa la paraula
que t'obligava a anar amb el cap sempre alt.
Deien:
De la joventut
en treurem benefici.
-ANTÒNIA VICENS-
"Lovely". Ed.Moll.2009. Palma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada