Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

COBLA DE VIDA

Que jo no vull ser mare,
jo només vull ser àvia,
que ser mare és feixuc,
jo vull estar joiosa,
vull tenir goig i son.
Les àvies empomen
xiquetes quan naixen,
xiquetes amb ulls foscos,
xiquetes amb ulls blaus
amb els cabells de blat
i de somnis ple el cap.
Demà jo seré àvia
dels infants d’aquest món
que vulguen una àvia
que els cante una cançó.

-BEGOÑA CHORQUES-

"Absència/Ausencia"
Ed. Circulo Rojo. 2018










COPLA DE VIDA
Que yo no quiero ser madre,
yo solo quiero ser abuela,
que ser madre es agobiante,
yo quiero estar alegre,
quiero tener gozo y sueño.
Las abuelas cogen al vuelo
niñas cuando nacen,
niñas de ojos oscuros,
niñas de ojos azules
con los cabellos de trigo
y de sueños llena la cabeza.
Mañana yo seré abuela
de los niños de este mundo
que quieran una abuela
que les cante una canción.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada