i en la sal de la llàgrima
aviat et reconec.
Tu, que t’escolares
sense veu ni contrasenya,
lladre de nits i estimes,
espectre de la quimera.
Espere el dia on el vent
alene una nova presència
i sobre el meu cor distret
dansarà la tarongina.
Somie el dia on podré
ser, de nou,
cel sense boira.
-IMMA MÁÑEZ-
Imatge: Kasia Derwinska
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada