Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

Sota la pell m’habites
i en la sal de la llàgrima
aviat et reconec.

Tu, que t’escolares
sense veu ni contrasenya,
lladre de nits i estimes,
espectre de la quimera.

Espere el dia on el vent
alene una nova presència
i sobre el meu cor distret
dansarà la tarongina.

Somie el dia on podré
ser, de nou,
cel sense boira.


-IMMA MÁÑEZ-



                                 Imatge: Kasia Derwinska


Cap comentari:

Publica un comentari