enmig de la pols eterna de la
història
Marc Granell
Sublim
infàmia, la de la fam
encarnada
en uns cossos diminuts:
cinc
pams i escaig amiden la sentència
d'una
fam sense treva ni conhort.
Tot
fam entre el no-res i els ossos. Fam
i
horror de tanta fam com els devora
mos a
mos l'esperança. Quin dolor
ha
deixat mai de ser dolor a força
de
repetir-se? Estrenats en la vida,
aviat
coven la mort com un cuc
enrotllat
a la boca de l'estómac.
Com
s'encabeix un suplici infinit
en un
cos tan menut? Com han après
els
ulls l'immens llenguatge de la fam?
Què
val el seu turment? Què val un mot
si no
és capaç de valer-los la vida?
Cossos sagrats, diminuts com absents
catedrals
que també moren de fam.
De fam
sublim, però menys duradora
que
les penes eternes de l'infern.
-MARIA JOSEP ESCRIVÀ-
"Tots els noms de la pena"
Ed, Denes. Paiporta. 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada