Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

Poema en va

                           
      enmig de la pols eterna de la història               
   Marc Granell




Sublim infàmia, la de la fam             
encarnada en uns cossos diminuts:            
cinc pams i escaig amiden la sentència                
d'una fam sense treva ni conhort.               
Tot fam entre el no-res i els ossos. Fam               
i horror de tanta fam com els devora          
mos a mos l'esperança. Quin dolor             
ha deixat mai de ser dolor a força               
de repetir-se? Estrenats en la vida,            
aviat coven la mort com un cuc                  
enrotllat a la boca de l'estómac.     
            
Com s'encabeix un suplici infinit                
en un cos tan menut? Com han après                  
els ulls l'immens llenguatge de la fam?                
Què val el seu turment? Què val un mot              
si no és capaç de valer-los la vida?             

Cossos sagrats, diminuts com absents                 
catedrals que també moren de fam.            
De fam sublim, però menys duradora         
que les penes eternes de l'infern.

-MARIA JOSEP ESCRIVÀ-

"Tots els noms de la pena"
Ed, Denes. Paiporta. 2002










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada