Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

UNA DONA S´APAGA COM UN CIRI


Sotmesos al designi inexorable

de la gravetat universal,

dos pits cauran com cauen dos planetes

oblidats de tan madurs.

I, tret de l’òrbita contigua d’altres

pits, o del dol imperceptible del següent

planeta destinat a caure per la força

de la inèrcia,

en cap altre punt de l’univers

haurà quedat constància

del cataclisme. 

-Maria Josep Escrivà-

"Tots els noms de la pena"
Poesia edicions de la guerra
   
València. 2002



Imatge: Obra de Cristina Tomás Ortolà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada