XXIV

Jo sóc aquesta dona que mira sense veure
el perfil de les coses amb un posat absent,
que matineja o vetlla, escapant-se del jeure
perquè el llit flajel·la l'ossada decadent.

Jo sóc aquesta lluita de rebel·lia i deure
que, nòmada per força, desarrelada, sent
el desig indomable de trobar un lloc on seure
sobre la terra amiga que despentina el vent.

Jo sóc aquesta dona que, decebuda i lassa,
se sent insatisfeta de cada hora que passa
i tem i desconfia de l'hora que vindrà;

que es troba les mans buides, que es troba les mans fredes,
i cerca en el silenci dels camps i les arbredes
la pau que ha de donar-li el coratge per demà.

CARME GUASCH

"Vint-i-cinc sonets i un dia". Olot: Aubert, 1978



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada