No entenc en quin pla
se m'ha permés viure.
Qui prepara els meus clucs d'ull
La meua (la veig) l'escric lliure de vida.
Tem la teua, que esterilitza el llaç.
I el vi de taula mig buit que espera el darrer glop.
Purgatori
obscenament
horitzontal.
No t'ho dirè mai, semblaré invencible.
Però tem. Tem l'absència i tem l'amor.
Tem ser social i anar al parc.
Tem l'infern de Sartre i la nuesa de la soledat.
Tem no témer res i témer-ho tot.
Tem.
Tem ofegar-me per exorcitzar l'enyor.
Tem no tenir pla de vida.
Tem poder pagar els morts.
LORENA CAYUELA
Poemes per a Keo
Imatge: Kasia Derwinska
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada