Mar que m'espera,
que em viu, que em naix i desnaix
al grat d'una marea immòbil.
mar tomba i més fondament tomba
prematurament tomba
per qui cerca el seu lloc enlloc.
entre les paraules s'esmuny el parany
i al fons dormen els nàufrags sota les algues.
ANNA MONTERO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada