paraules de dona

ROSALIA DE CASTRO
EMILY DICKINSON
EDITH SÖDERGRAN...
Procuramos no fondo da entraña
tódalas sombras da pantasma,
o desterro da bruixa...
a soidade da princesa...
a derrota da amazona ...
Deixamos pegadas de sangre
nas alleas terras da palabra.

Ana Romaní
"Das últimas mareas"

Procurem al fons de l'entranya
totes les ombres del fantasma,
el desterrament de la bruixa...
la solitud de la princesa...
la derrota de l'amazona ...
Deixem petjades de sang
en les alienes terres de la paraula

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Militant i i partisana de la vida, vaig nàixer a Xàtiva, la meua estimada, a casa, dos mesos abans d´hora (dissident fins per a nàixer), el día 13/02/1964, a una época en que les dones feien la bugada en el llavador (ma mare anava al de la Bassa) i se l´emportaven a estendre en un llibrell de ferro que, també, utilitzaven per a dutxar-nos als xiquets i quines imatges formen part de l´ideari col.lectiu de varies generacions xativines. Sóc una dona que construeix el seu dia a dia a força de treball i estima i que sempre troba temps per a jugar amb la seua xiqueta interior. Una agitadora social i cultural que creu, per sobre de tot, en el poder de la gent per a millorar i canviar el món, que està convençuda que només la tendresa ens salvarà. La dona que sap que la revolució serà cultural, feminista, antijeràrquica i comuna o no será. La que treballa, en el món jurídic, per a sobreviure mentre s'alimenta d'art, literatura, emocions,…. La que sent una passió inabastable pel teatre, la ionqui de la poesía, l´escribidora (no escriptora), l´actriu, rapsoda….. que posa tots i cadascú dels seus sentits en el que fa. La que cerca somnis i utopies, l´aprenenta de tot i mestra de res fins l´ultim alé.