Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

Bruixa i nutrícia, verge i luxuriosa,
fada i matrona, submisa i valquíria
frígida i lasciva, beata i pecadora,
serp i virtuosa, mare i harpia...
tant se val...
"Heu vingut al món per a patir!",
criden bisbes i botxins.
I, per això, no és estrany,
que ens apallissen i ens maltracten,
que ens humilien i ens lapiden,
que ens silencien i ens esgarren,
que ens cosifiquen i ens mutilen...
Quan deixarem de ser culpables?


Encarna Sant-Celoni i Verger