paraules de dona

Si algun dia véns a la meua vida,
hauré d'explicar-te que eres una deessa.
Que ningú no en té dret a oblidar-ho.
que ningú no en té permís
per tractar-te d’altra manera.

T'ensenyaran a llegir, a escriure.
Aprendràs a explicar-te, a emprar els coberts,
a vestir-te, a caminar,
però tot hauràs de fer-ho
sense oblidar-te’n que eres una deessa única,
irrepetible, valuosa
i només en saber-ho, seràs lliure.

Sols et necessites tu mateixa, per aprendre-ho,
però jo t'ho repetiré cada nit
perquè no te n’oblides,
perquè potser un dia
un príncep blau et vulga sols per a ell
i és aleshores quan hauràs de saber
que els prínceps blaus no existeixen
i que les deesses no tenen amo.

-Begoña Abad- Traducció per Joana Navarro-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Militant i i partisana de la vida, vaig nàixer a Xàtiva, la meua estimada, a casa, dos mesos abans d´hora (dissident fins per a nàixer), el día 13/02/1964, a una época en que les dones feien la bugada en el llavador (ma mare anava al de la Bassa) i se l´emportaven a estendre en un llibrell de ferro que, també, utilitzaven per a dutxar-nos als xiquets i quines imatges formen part de l´ideari col.lectiu de varies generacions xativines. Sóc una dona que construeix el seu dia a dia a força de treball i estima i que sempre troba temps per a jugar amb la seua xiqueta interior. Una agitadora social i cultural que creu, per sobre de tot, en el poder de la gent per a millorar i canviar el món, que està convençuda que només la tendresa ens salvarà. La dona que sap que la revolució serà cultural, feminista, antijeràrquica i comuna o no será. La que treballa, en el món jurídic, per a sobreviure mentre s'alimenta d'art, literatura, emocions,…. La que sent una passió inabastable pel teatre, la ionqui de la poesía, l´escribidora (no escriptora), l´actriu, rapsoda….. que posa tots i cadascú dels seus sentits en el que fa. La que cerca somnis i utopies, l´aprenenta de tot i mestra de res fins l´ultim alé.