La subtil flama de la vida es
consumeix amb el pas de desembre.
Les hores són una espera dins els
cotó-en-pèls espessos d´incerteses. Cada instant s´obri l´horitzó. El cortinatge de la pluja
travessà de nou l´espès boscatge de
l´abisme fugaç.
La llibertat és un somni que no
esborra l´esguard.
Sovint hem descobert que la fragància
de la pau s´aprén
I ens rossola suaument sobre la
geografía dels colors.
Nosaltres som la imatge que ens reflectirà en els
canvis.
La desolació d´una ànsia salvatge
d´impressionar.
Hem tastat la buidor interior a l´alba
i acaronem
el desig secret d´existir sense
turments l´esdevenir.
Potser, si com un ocell alcem el cap,
la linia dels blaus
ens retrobarà amb els propis delers
d´eternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada