Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.



No sé si sóc poeta.
Sóc pensadora de trens,
de carrers,
de silencis dins del cotxe,
de moments avorrits al treball,
d´afanys al llit.

No sé si sóc poeta.
Sé que tinc un pes al pit
i cal que ho conte,
un pes en aquestes cames boges,
un pes de portar aquesta motxila a l´esquena, que és la vida,
i cal que ho conte.

No sé si sóc poeta.
Sé que m´agraden com sonen les paraules,
ajuntar-les
i jugar.
i pensar que fas olor
a una mescla de nenuco i suor infantil.
I que no desitge cap altre perfum millor
per a la meua vida.

No sé si sóc poeta,
només sé, que si ho fóra,

tu series el meu millor poema.

- Lola Camps- 

"Mare in itinere". Ed. Babilonia.