Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

Silenci abans de les bombes

Una sirena. Corredisses.
Després un gran silenci, com una llosa
sobre un tros de pastís d’aniversari.
Rebobino paraules per trobar quina mà
s’endugué les espelmes de la festa,
el malentès que t’ha fet venir febre.
Peses trenta-dos quilos i la mare et
pela grans de raïm un a un.

"Explica’m històries de la guerra, mare" .

Una sirena, corredisses.
Plou un silenci al voltant de la tarda,
com si l’aire sués, mentre ella espuça
llàmenes de records d’entre els cabells
dels morts.

"Explica’m històries de la guerra, mare" .

Els patiments passats clavats en paral·lel,
barrots d’una barana d’urinari que ens du
de guerra en guerra i ara em toca tirar.
¿És ella o jo o la meva filla, qui hi frega un pal
fent una música com Bach al clavicordi?

"Explica’m històries de la guerra, mare".


Cinc dones i onze nens tancats dins una cambra fosca
mentre còndors de ferro llencen caques de mort.
Una sirena, corredisses, els xiulets de les bombes,
vidres esmicolant-se en crits. I aquell gos del silenci
amagant el seu cap dins el teu pit petit.
Mentre m’expliques històries de les guerres a les
que sobreviure, em dius "tu escolta sempre, i després
mira i després calla,
calla, calla, calla, calla, calla, calla ..."

-Anna Aguilar Amat-