Una
sirena. Corredisses.
Després
un gran silenci, com una llosa
sobre
un tros de pastís d’aniversari.
Rebobino
paraules per trobar quina mà
s’endugué
les espelmes de la festa,
el
malentès que t’ha fet venir febre.
Peses
trenta-dos quilos i la mare et
pela
grans de raïm un a un.
"Explica’m
històries de la guerra, mare" .
Una
sirena, corredisses.
Plou
un silenci al voltant de la tarda,
com
si l’aire sués, mentre ella espuça
llàmenes
de records d’entre els cabells
dels
morts.
"Explica’m
històries de la guerra, mare" .
Els patiments passats clavats en paral·lel,
barrots
d’una barana d’urinari que ens du
de
guerra en guerra i ara em toca tirar.
¿És
ella o jo o la meva filla, qui hi frega un pal
fent
una música com Bach al clavicordi?
"Explica’m
històries de la guerra, mare".
Cinc
dones i onze nens tancats dins una cambra fosca
mentre
còndors de ferro llencen caques de mort.
Una
sirena, corredisses, els xiulets de les bombes,
vidres
esmicolant-se en crits. I aquell gos del silenci
amagant
el seu cap dins el teu pit petit.
Mentre
m’expliques històries de les guerres a les
que
sobreviure, em dius "tu escolta sempre, i després
mira
i després calla,
calla,
calla, calla, calla, calla, calla ..."
-Anna Aguilar Amat-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada