Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

Totes les meues dones


 Totes les meues dones tenen cura de mi,

totes elles són dins de l’ombra que m’acompanya,

la  somniadora, la temorosa, la que lluita,

la feble, la mestra, la passional, la tendra,

la malenconiosa, la criatura.

Totes elles, peixos d’un immens mar.



Totes les meues dones em tornen a parir

a cada trencada d’alba

donant color i forma al meu ésser,

cadascuna acudeix en el moment adient

per  recordar-me que no navegue sola.

Totes elles, mars d’una immensa terra.



Quan honre les seues presències,

tota jo em festege

i puc donar gràcies

d’estar immensament viva.


       -Inma Máñez-

Totes les meues dones. Ed. 96. 2017.


A LES MEUES AMIGUES. PER HAVER ESTAT, ESTAR I PERQUÈ SÉ QUE

ESTARAN AL MEU COSTAT EN ELS BONS MOMENTS I, SOBRETOT, EN ELS 

DOLENTS. 

SABEU ON ESTIC I SÉ ON ESTEU.

 US VULL. 

Carme.


                               Obra de la pintora, il.lustradora i escriptora LEONOR FINI, corresponent a

“Ángeles de la Anarquía” exposició sobre dones artistes i el surrealisme . Manchester Art Gallery