L’escena estava
impregnada de blaus
una dona asseguda a
la cala
arrelada al silenci
omplia la mar de
mirades.
Vora l’atzavara
un terrabastall de
sentiments
sense paraules
es perdia en
l’horitzó
junt al vol silenciós
de la gavina.
Hi ha una illa i una
vela
unes vinyes
la dolçor del gessamí
i un camí de records
d’uns somnis que mai
tornaran.
Vespreja
recull les coses
i enfila la senda
arrelada en el seu
silenci.
-Encarna Roselló-
"Paraules Voramar"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada