Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

L’escena estava impregnada de blaus
una dona asseguda a la cala
arrelada al silenci
omplia la mar de mirades.

Vora l’atzavara
un terrabastall de sentiments
sense  paraules
es perdia en l’horitzó
junt al vol silenciós de la gavina.

Hi ha una illa i una vela
unes vinyes
la dolçor  del gessamí
i un camí de records
d’uns somnis que mai tornaran.

Vespreja
recull les coses
i enfila  la senda

arrelada en el seu silenci.

-Encarna Roselló-

"Paraules Voramar"