Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

A la nit

I és a la nit quan
puc desprendre’m
de la feixuga cuirassa
que he de portar de dia.

I és a la nit quan
arriba el màgic moment
de posar-me
un vestit lleuger i vaporós,
que el vent enlairarà de la pell
on els raigs de lluna plena
llampurnegen mirallets
per guarir les urpades
d’una ànima adolorida
que estima els somnis
somriure

i no vol deixar de viure.

-Xelo Llopis-

"Pell Endins". Ed. Neopàtria. 2016


Imatge: Kasia Derswinska