Bona nit tristesa
no era a tu a qui esperava hui
la teua murrieria em guanya la partida
bon olfacte , perceps com ningú
els meus moments d’hora baixa
molt baixa.
Quan arribes
no hi ha pany ni amagatall
que se’t resistisca
m’arrossegues amb la mateixa força
que un riu en dies de gota freda,
mai ets ben rebuda
ho saps
et vull lluny de mi
la vida ja és prou feixuga
com per haver de carregar-te.
Inventaré un dolç somni
que asseque el regalim dels ulls
i desfaça el nus que m’ofega
així quan torne l’alba
i el sol il·lumine el nou dia
tu, maleïda tristesa
t’hauràs
esvaït.
-Xelo Llopis-
"Pell Endins". Ed. Neopàtria. 2016
Imatge: Kasia Derwinska
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada