No
sé cuinar,
no
sé cosir,
no
m´agrada netejar
i
em defenc poc amb les noves tecnologies.
No
sé anglés
sé
molt d´amor
i
poc de la vida.
De
vegades em preocupa
que
l´única herència que et deixe
siguen
els contes.
Seré
la mare-conte
i
tu la filla-conte.
I
em preocupa que penses
que
tot es pot desitjar
i
canviar
prenent
la forma d´un conte:
L´aneguet que no era lleig,
el príncep que no era granota,
la poma que no era bona,
la caseta que no era de xocolata.
Al
remat,
després
de tantes anades i vingudes,
cotxe,
carretera, trens,
camins,
fitxar,
cadira
amb rodes, ordinador,
després
de trovar-te a faltar més que a la meua vida,
arreplegar-te
i entrar el sol dels teus ulls
per
totes les finestres que foraden el meu cos.
i
que sigues conte,
i
que la teua imaginació vole,
i
que tot allò que desitges es torne realitat.
Eixa
será la meua herència.
-Lola Camps Paricio-
"Mare in itinere". Ed. Babilonia. 2015.
Imatge: Kasia Derwinska
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada