Quan la tristesa s’instal·la
qualsevol forat és bo
per ficar el cap
i el món que seguisca rodant
de cop
t’arriba
una paraula amable
una mà estesa
una dolça mirada
sents
com una brisa lleugera
acaricia
les cantonades de l’ànima.
-Xelo Llopis-
"Pell endins". Ed. Neopàtria, 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada