Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

Carícia

Quan la tristesa s’instal·la
qualsevol forat és bo
per ficar el cap
i el món que seguisca rodant
de cop
t’arriba
una paraula amable
una mà estesa
una dolça mirada
sents
com una brisa lleugera
acaricia
les cantonades de l’ànima.

-Xelo Llopis-
"Pell endins". Ed. Neopàtria, 2016


Cap comentari:

Publica un comentari