Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

Dones assegudes

Hi havia unes dones assegudes prenent cafè.

A mi em van arrancar les ungles - diu una.

A mi em van tenir sota un reflector.

A mi durant dos dies em va estar caent una gota d'aigua en el front.

A mi em van destrossar els renyons.

A mi em van matar a un fill i van cremar al meu pare.

Simples dones de Varsòvia.

-Julia Hartwig-

“Parlant-me no soles a mi mateixa”. Poemes en prosa, 2003

                            
  Imatge: Exposició "Fotos prohibides del Gueto de Varsovia" .
  Willy Georg. Fotògraf, operador de ràdio i soldat alemany.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada