Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

AMIGA

A tu
que estimes amb veu baixa
per no trontollar altres vides
abraça
tan fort com pugues
res t’has de portar
conserva el tacte de la pell
intacte entre els teus dits
el formigueig dels besos
vull veure en el teu rostre
com regalima el goig
viu amb bogeria
el fugaç instant
i la dèria dels teus dies.

-XELO LLOPIS-

"Pell endins". Ed. Neopàtria. 2016.


Imatge: Kasia Derwinska

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada