quan s´il.luminen les llunes dels nostres planetes distints.
Quan no tingues pressa i la realitat siga només aquella amiga
esporàdica
que arriba cansada i vol que la consolen.
Quan les diverses formes de menjar el pa siguen un asola
i no ens calga més recordatori que una cinta blanca
lligada al turmell de la inconsciència.
Vine a buscar-me quan no tingues pressa.
Estaré adormida sota un arbre més antic que les nostres descreences,
pregant en silenci
que puga tornar a trobar-te
sota les llàgrimes del temps
en qualsevol cantó de la teua respiració.
-Júlia Zabala-
"El cercle de les ànimes"
Imatge: Kasia Derwinska.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada