Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

XX

Vine a buscar-me quan no tingues pressa,
quan s´il.luminen les llunes dels nostres planetes distints.

Quan no tingues pressa i la realitat siga només aquella amiga
                                                                                            esporàdica 
que arriba cansada i vol que la consolen.

Quan les diverses formes de menjar el pa siguen un asola
i no ens calga més recordatori que una cinta blanca
lligada al turmell de la inconsciència.

Vine a buscar-me quan no tingues pressa.

Estaré adormida sota un arbre més antic que les nostres                                                                                             descreences,
pregant en silenci
que puga tornar a trobar-te
sota les llàgrimes del temps
en qualsevol cantó de la teua respiració.

-Júlia Zabala-

"El cercle de les ànimes"



Imatge: Kasia Derwinska.

Cap comentari:

Publica un comentari