ballar el silenci,
la lava de grocs que et bull com un volcà tresor:
paraula i música.
M’agrada assaborir-te,
xuclar el suc del fruit fins a embriagar-me;
la frescor dels matins
quan la finestra oberta és començar la vida.
M’agrada fer de sastre a la cambra,
cosir pedaços del passat amb fil de cotó,
entrar dins la caixa de cartró,
ser l’eruga que menja fulles de morera
i esdevé papallona a frec de llum.
M’agrada covar el teu silenci,
jugar amb els mots
com els xiquets per l’abril ho fan amb les milotxes.
M’agrada que m’agrade
haver nascut amb aquest mal
que s’enlaira humil i blanc
com el vol de les gavines.
M’agrada el teu nom,
gestar-te, i al remat, parir-te.
- ISABEL GARCÍA CANET-
Imatge: Ana Juan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada