Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.
DESVERGONYIDAMENT
Per a Itziar
Perd el respecte a la literatura,
no és vaca sagrada ni anyell diví
a qui hages de rendir-li servitud.
No deixes que la vergonya i la por
et destorben de gaudir-ne del mot
amb tendresa i voluptositat.
Com amant, hi tens tot el dret a ser
voluble meuca o esposa fidel.
Tens en heretat una menuda part
de significat, joguina fonedissa,
que et permetrà ser valquíria espacial
matant vells selenites fantasmals.
Les paraules, com ta vida, són teues;
avui pots fer amb elles el que vulgues:
acaronar-les, llençar-les, buidar-les,
oblidar-les, estimar-les, esprémer-les.
-BEGOÑA CHORQUES FUSTER-
"Olor de poma verda". Ed. Neopàtria, 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada