Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

DESVERGONYIDAMENT



                                                                                                                                   Per a Itziar

Perd el respecte a la literatura,
no és vaca sagrada ni anyell diví
a qui hages de rendir-li servitud.

No deixes que la vergonya i la por
et destorben de gaudir-ne del mot
amb tendresa i voluptositat.

Com amant, hi tens tot el dret a ser
voluble meuca o esposa fidel. 
Tens en heretat una menuda part
de significat, joguina fonedissa,
que et permetrà ser valquíria espacial
matant vells selenites fantasmals.

Les paraules, com ta vida, són teues;
avui pots fer amb elles el que vulgues:
acaronar-les, llençar-les, buidar-les,
oblidar-les, estimar-les, esprémer-les.

-BEGOÑA CHORQUES FUSTER-

"Olor de poma verda". Ed. Neopàtria, 2016





Cap comentari:

Publica un comentari