Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

HEREUS


El meu batec de vida, no aqueix dring de paraules
retallades, podades, fetes música fàcil.
Sols el batec, la vida solament per a dir-vos
que estic viva, dissolta en vèrgens alegries.

Ai companys meus d’origen, els que viviu en terra,
quina abraçada meua, o llaç de llum o força
—d’aqueixa nua i tendra i terrible com l’aigua—
acoste en el silenci que em tanca i em limita!

Pot ésser que en jorns àcids no sospiteu encara
aquest lluminós cercle de garlandes i braços.
Sóc voluntat feréstega de romandre dins l’aire,
i en l’espai d’algun dia ja sabreu que sóc vostra.

Ocorrerà de sobte, netament, sens miracle,
com van ocórrer sempre les més senzilles coses.
Direu: què és aiqueix núvol blanquinós i festívol
que se’n va per deixar-nos alt i pur el nou dia?

Què és aquest mar blau vívid, amb veus de sol petites
dient-nos a l’uníson frases mai no escoltades?
Quina llum de sorpresa cerca en flames els arbres
del camp adust, i acosta les muntanyes perdudes?

O millor, qui és qui baixa aquest bell ram d’estrelles
als afores més trists de la ciutat, cridant-nos?

I jo estaré entre Déu i l’alegria
dient-vos: «Ací estic. Jo sóc aquella.»

-MARIA BENEYTO-

Poesia (1952-1993), Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1997.


Cap comentari:

Publica un comentari