paraules de dona

Ha sonat el telèfon i despertes

cap a una cita a cegues sense amor

i sense amor et trobes al carrer

amb el destí d'uns ulls desconeguts.

Entre la llum freda de les faroles

s'escoltaren els passos d'una dona

que també sense amor tragué les claus

mentre et parlava i et parlava d'ella.

I sense amor deixares que el seu riure

d'alcohol buscat ho fera tot tan fàcil,

tan desprovist de culpa, tan lleuger

com la seda dels mocadors de coll

que a l'endemà llevaria del llit

i sense amor posaria a la perxa.

-Teresa Pascual-

"El temps en ordre"

Imatge: Kasia Derwinska

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Militant i i partisana de la vida, vaig nàixer a Xàtiva, la meua estimada, a casa, dos mesos abans d´hora (dissident fins per a nàixer), el día 13/02/1964, a una época en que les dones feien la bugada en el llavador (ma mare anava al de la Bassa) i se l´emportaven a estendre en un llibrell de ferro que, també, utilitzaven per a dutxar-nos als xiquets i quines imatges formen part de l´ideari col.lectiu de varies generacions xativines. Sóc una dona que construeix el seu dia a dia a força de treball i estima i que sempre troba temps per a jugar amb la seua xiqueta interior. Una agitadora social i cultural que creu, per sobre de tot, en el poder de la gent per a millorar i canviar el món, que està convençuda que només la tendresa ens salvarà. La dona que sap que la revolució serà cultural, feminista, antijeràrquica i comuna o no será. La que treballa, en el món jurídic, per a sobreviure mentre s'alimenta d'art, literatura, emocions,…. La que sent una passió inabastable pel teatre, la ionqui de la poesía, l´escribidora (no escriptora), l´actriu, rapsoda….. que posa tots i cadascú dels seus sentits en el que fa. La que cerca somnis i utopies, l´aprenenta de tot i mestra de res fins l´ultim alé.