Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

Ha sonat el telèfon i despertes 

cap a una cita a cegues sense amor 

i sense amor et trobes al carrer 

amb el destí d'uns ulls desconeguts. 

Entre la llum freda de les faroles 

s'escoltaren els passos d'una dona 

que també sense amor tragué les claus 

mentre et parlava i et parlava d'ella. 

I sense amor deixares que el seu riure 

d'alcohol buscat ho fera tot tan fàcil, 

tan desprovist de culpa, tan lleuger 

com la seda dels mocadors de coll 

que a l'endemà llevaria del llit 

i sense amor posaria a la perxa.

-Teresa Pascual-

"El temps en ordre"



Imatge: Kasia Derwinska

Cap comentari:

Publica un comentari