paraules de dona: Plaer de viure

Plaer de viure

Plaer de viure, d’estar

asseguda i contemplar

com cau la tarda.

Tarda d’un gris lluminós

ara que el dia s’allarga.

I ser feliç com Epicur

amb el poc que vull

al meu abast.

I, en no esperar

ja res d’un més enllà,

no tenir por de la vida

ni de la mort.

-Montserrat Abelló-

"Memòria de tu i de mi". Denes, Poesia Edicions de la Guerra, 2006.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Militant i i partisana de la vida, vaig nàixer a Xàtiva, la meua estimada, a casa, dos mesos abans d´hora (dissident fins per a nàixer), el día 13/02/1964, a una época en que les dones feien la bugada en el llavador (ma mare anava al de la Bassa) i se l´emportaven a estendre en un llibrell de ferro que, també, utilitzaven per a dutxar-nos als xiquets i quines imatges formen part de l´ideari col.lectiu de varies generacions xativines. Sóc una dona que construeix el seu dia a dia a força de treball i estima i que sempre troba temps per a jugar amb la seua xiqueta interior. Una agitadora social i cultural que creu, per sobre de tot, en el poder de la gent per a millorar i canviar el món, que està convençuda que només la tendresa ens salvarà. La dona que sap que la revolució serà cultural, feminista, antijeràrquica i comuna o no será. La que treballa, en el món jurídic, per a sobreviure mentre s'alimenta d'art, literatura, emocions,…. La que sent una passió inabastable pel teatre, la ionqui de la poesía, l´escribidora (no escriptora), l´actriu, rapsoda….. que posa tots i cadascú dels seus sentits en el que fa. La que cerca somnis i utopies, l´aprenenta de tot i mestra de res fins l´ultim alé.