Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

EL POEMA FLOTANT, SENSE NÚMERO

Passe el que passe entre nosaltres, el teu cos
gojarà el meu -el teu fer l'amor
tendre i delicat, com la mig arrissada fronda
de la falguera cap de violí als boscos
acabats de rentar pel sol. Les teues viatjades i generoses cuixes
entre les quals tota la meua cara s'ha extasiat i extasiat
-la innocència i la saviesa de l'indret que hi ha trobat la meua llengua
-la bellugadissa i insaciable dansa dels teus mugrons en la meua boca
-el teu palp en mi, ferm, protector, recercant-me,
la teua forta llengua i els teus fins dits
arribant on feia anys que t'esperava
dins de la meua humida i rosàcia cova -passe el que passe, açò és.


-Adrienne Rich-

Traducció : Isabel Robles i Encarna Sant-Celoni Verger




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada